Intenta comprar un rotlle d'estany amb plom avui i veuràs de què parlem: anuncis que apareixen amb un cartell de «producte perillós», llistats que desapareixen, avisos de substància tòxica o, directament, un «només per a ús professional» que deixa fora mitja humanitat. Dona la sensació que l'han prohibit —i als grans marketplaces, de fet, sí que l'han bloquejat—. La paradoxa és que el material és perfectament legal. Anem a explicar què passa de veritat, per què el plom continua sent imprescindible per reparar, i on pots seguir comprant-lo el 2026.
Per què ha quasi desaparegut l'estany amb plom de les botigues en línia?
Comencem pel més important: l'estany amb plom és legal. No existeix cap llei europea que el prohibeixi. I tot i així, els grans marketplaces l'han vetat completament: avui figura, sense embuts, a la seva llista de productes prohibits.
No ho diem de oïdes: ho hem viscut en primera persona com a venedors. Amazon, AliExpress i Temu fa temps que bloquegen tots els productes amb plom, retirant-los del catàleg i marcant-los com a tòxics o «producte perillós». El cas més flagrant va ser el d'AliExpress: no es va limitar a prohibir-los, sinó que va retornar als clients l'import de les vendes dels dos últims anys d'aquests articles per considerar-los tòxics. Els compradors es van quedar amb el producte i amb els seus diners, i la pèrdua la va assumir íntegrament el venedor. Quan una plataforma reescriu així dos anys d'historial, no és un simple avís: és una prohibició de facto en tota regla.
A això cal afegir-hi els avisos de toxicitat, les restriccions d'enviament de mercaderia perillosa i, als Estats Units, els avisos de la Proposition 65 de Califòrnia (on el plom figura com a substància que «causa càncer i danys reproductius»). El missatge per a qui simplement vol reparar un aparell és clar: aquí ja no el trobaràs, per molt que sigui un material legal amb el qual es va fabricar mig món.
I la llei, què diu? Aquí és on apareix la paradoxa. A la Unió Europea l'estany amb plom no es pot vendre al públic general: la normativa REACH prohibeix subministrar a consumidors mescles amb plom per sobre del 0,3 % —i el 60/40 o el 63/37 en porten molt més—, però sí que permet l'ús professional, etiquetant-lo com a tal i amb la seva fitxa de seguretat. A les grans plataformes els ha resultat més còmode esborrar-lo per a tothom (i fins i tot penalitzar qui el venia) que muntar un canal professional seriós. El resultat? Un material legal i imprescindible per reparar s'ha tornat quasi impossible d'aconseguir, i el reparador —professional o aficionat seriós— es queda sense recursos.
Llavors, és legal o no? El que diu la llei de veritat
Hi ha molta confusió en aquest punt, així que anem per parts amb les tres normatives que importen:
- RoHS (la directiva del plom en electrònica) limita el plom només en aparells nous acabats que es posen a la venda. No regula l'estany venut com a material (un rotlle de soldadura no és un «aparell»), de manera que vendre'l és perfectament legal. És més: la pròpia RoHS preveu expressament que es pugui reparar amb plom els equips fabricats abans que la norma els fos aplicable.
- REACH és la que marca la diferència: prohibeix vendre plom (i soldadura amb plom) al consumidor final, però ho permet per a ús professional/industrial. Cal etiquetar-ho com a tal i lliurar la fitxa de seguretat. El plom metàl·lic, a més, no figura a la llista d'autorització de REACH (la Comissió va decidir el 2024 no incloure'l), de manera que el seu ús professional segueix sent legal sense permisos especials.
- La nova Directiva del Dret a Reparar (UE) 2024/1799 va en la direcció contrària a prohibir: impulsa la reparació, obliga a facilitar recanvis i documentació, i protegeix que els reparadors independents puguin arreglar els equips. No restringeix cap tipus d'estany; ben al contrari, reforça el dret a reparar el que ja tens.
En resum: l'estany amb plom és legal per reparar electrònica; a la UE només es pot vendre a professionals. I aquí és on apareix el problema per a l'aficionat o el petit taller que abans el comprava a qualsevol lloc.
Per reparar, el plom continua sent necessari
Aquesta és la part que els marketplaces ignoren. Tot el que es va fabricar abans de la RoHS (grosso modo, abans del 2006) es va soldar amb estany amb plom. I reparar aquests equips amb estany sense plom no sempre acaba bé.
El motiu és tèrmic. L'estany amb plom fon a 183 °C; el sense plom necessita 217-220 °C o més. Si intentes reparar una placa antiga —dissenyada per al plom— amb soldadura sense plom, introdueixes més de 30–40 °C de calor extra en components i pistes que no estaven dissenyats per suportar-ho, amb risc de llevar pads, malmetre la peça o deixar unions fràgils. I si barreges sense voler aliatges diferents, la unió pot quedar poc fiable. Per a una reparació duradora d'un equip antic, el correcte és soldar amb el mateix amb què es va fabricar: estany amb plom. Per això, mentre hi hagi equips antics que valgui la pena reparar —i n'hi haurà durant dècades—, caldrà continuar tenint plom a mà.
Reparar en lloc de llençar no és només una qüestió tècnica: és la manera més directa d'evitar residus electrònics. Té poc sentit enviar un equip a l'abocador perquè no pots comprar dos metres d'un material legal.
Els tipus d'estany i les seves temperatures
No tot l'estany és igual. Aquestes són les famílies que treballem i, sobretot, a quina temperatura treballa cadascuna —la dada que realment marca la diferència en reparació:
| Aliatge | Punt de fusió | Soldador (a mà) | Per a què |
|---|---|---|---|
| Sn63/Pb37 (amb plom, eutèctic) | 183 °C | ~300–350 °C | El rei de la reparació. Eutèctic: fon i solidifica de cop (sense fase pastosa), mulla de meravella i deixa unions brillants. Molt fàcil de treballar. |
| Sn60/Pb40 (amb plom) | 183–190 °C | ~300–350 °C | Quasi idèntic al 63/37, molt habitual en fil. Té un petit rang pastós, de manera que convé no moure la unió mentre refreda. |
| Sense plom SAC305 (Sn-Ag-Cu) | 217–220 °C | ~350–400 °C | L'estàndard RoHS en SMD/reflow. Unions més mates (és normal, no és soldadura freda). Major estrès tèrmic. |
| Sense plom Sn99,3/Cu0,7 (el nostre fil Sn99 Ag0,3 Cu0,7) | ~227 °C | ~350–400 °C | Sense plata, econòmic, fil d'ús general per a muntatge nou conforme a RoHS. |
| Bismut Sn42/Bi58 (baixa temperatura) | 138 °C | ~200–260 °C | Per a peces sensibles a la calor (LEDs, connectors de plàstic) i soldadura per passos. És fràgil i no s'ha de barrejar amb plom (junts formen un aliatge que fon a ~96 °C). |
Punt de fusió no és el mateix que temperatura de treball
Un dubte molt comú. La punta del soldador es posa força per sobre del punt de fusió, no just en ell. La regla pràctica al soldar a mà és punt de fusió + ~100 °C: el coure de la placa, les pistes i la massa tèrmica «roben» calor de la unió a l'instant, de manera que necessites aquest marge perquè l'estany fongui en un o dos segons i mulli bé. Per això el 63/37 es treballa a 300–350 °C tot i que fon a 183 °C. En canvi, en forn de reflow l'escalfament és uniforme i n'hi ha prou amb quedar-se només 15–30 °C per sobre del punt de fusió.
Formats: fil, barra, boles i pasta
El mateix estany es ven en diversos formats, cadascun per a una feina:
- Fil (bobina): el dia a dia de la reparació. El tenim amb plom Sn63/Pb37 en 0,5 mm i 1 mm, i sense plom en Sn99 Ag0,3 Cu0,7 de 0,5 mm, 1 mm o 0,2 mm. Regla ràpida de diàmetre: fi (0,2–0,76 mm) per a SMD i treball de precisió; gruixut (0,8–1 mm) per a components through-hole, cables i estanyats grans.
- Barra: per a gresol o solder pot (estanyat per immersió, bany d'estany). Tenim barra d'estany amb plom de 500 g.
- Boles (per a BGA/reballing): microesferes calibrades per tornar a «embolar» els xips BGA en reparar-los. Disponibles amb plom i sense plom en diàmetres de 0,2 a 0,76 mm, en pots de 25.000 i de 250.000 unitats.
- Pasta de soldadura: per a SMD amb stencil, reflow i reparacions de precisió. La tenim amb plom Sn63/Pb37 (Mechanic MCN-906SP, XG-50), sense plom SAC (MCN-906SAC, BST-705) i de bismut de baixa temperatura Sn42Bi58 (906SBL, WQ86 o en xeringa).
I perquè la soldadura agafi com cal, no t'oblidis del flux: treballem els clàssics com l'Amtech NC-559 o el Kingbo RMA-218. Si necessites unir metalls difícils (acer, alumini, coure, zinc), tenim un estany especial amb flux integrat pensat per a això.
I per soldar bateries de liti? Aquí no hi va estany
Un apunt important perquè ens ho pregunten molt: les cel·les 18650 o 21700 no es solden amb estany. La calor del soldador fa malbé la cel·la. El correcte és la soldadura per punts amb tira de níquel, que aplica la calor en mil·lisegons. Si vas a muntar packs, mira la nostra soldadora per punts Sunkko i el níquel per soldar (ho expliquem a fons a la nostra guia de bateries de liti).
SatKit: el teu proveïdor professional d'estany el 2026
Aquí és on encaixem nosaltres. SatKit és una botiga per a professionals, tallers i reparadors, i per això podem —i volem— continuar subministrant estany amb plom just quan s'ha tornat tan difícil d'aconseguir. El venem com correspon, per a ús professional, i mantenim la gamma completa: amb plom, sense plom, bismut de baixa temperatura, en fil, barra, boles i pasta, a més del flux i els consumibles perquè la reparació surti bé.
L'estany no està barat —el preu del metall porta anys pujant— i nosaltres intentem mantenir-lo a un nivell raonable i en tots els formats. Fes un cop d'ull a la nostra categoria d'accessoris de soldadura i, si repares equips que es van fabricar amb plom, ja saps on trobar el material correcte per fer-ho bé i allargar-los la vida.
